Al llarg de la vida, és molt important tenir els límits clars, tant els propis com els que ens venen donats per la vida i la societat, perquè els límits ens salven. Ens salven quan som petits però també quan som adults. Són essencials per viure, els necessitem, perquè sense ells ens perdem. Ens ajuden a mantenir-nos fora de perill tota la vida.
Per aquest motiu hem de deixar ben clar què són. Els límits són les línies vermelles que protegeixen la nostra integritat física, psíquica, emocional i també allò que compartim i que ens permet viure en societat.
Els límits que hem de posar els adults als nostres fills i filles o als nostres alumnes són pocs, són els que són per protegir-los dels perills i per cobrir les necessitats bàsiques. Per exemple el respecte, el descans, la higiene, l’alimentació i l’ús de pantalles. Després tenim els límits naturals. Aquests no els posem nosaltres, sinó que els posa la vida mateixa. Per exemple, un nen o nena que volia anar a les firetes de la festa major, però plou i no hi pot anar. Aquest són claríssims i evidents.
Ara bé, no es poden confondre els límits amb les normes, aquestes son més flexible. Depenent de la cultura, del país i dels costums seran d’una manera o d’una altra. Per entendre-ho millor, us donem dos exemples traslladats al context escolar. Un límit seria “recollir perquè és l’hora d’anar a dinar” i una norma “treballar en silenci”. Si us fixeu aquesta última no té a veure amb la integritat i el bon desenvolupament dels infants sinó que té a veure amb el bon comportament social. En canvi, dinar és una necessitat bàsica que hem de cobrir.
Així doncs, les normes són regles que es marquen per poder-nos entendre en el si de la família, de l’aula, de l’escola, etc. Per entendre’ns en la societat i la cultura que compartim. Aquestes són més arbitràries, i són fàcilment canviants. Les normes fan que la convivència sigui més fàcil. Tot i això, és important que no hi hagi una sobrecàrrega de normes, ja que molta quantitat d’aquestes els aclapara. Per tant, hem d’intentar que els espais siguin adequats pels infants, ja que així evitarem dir contínuament “no”.
Ara ve, com apliquem i transmetem els límits perquè siguin coherents? Què fem perquè els infants els acceptin? A continuació us facilitem petites ajudes que us poden guiar en aquesta gran descoberta.
LÍMITS CONSCIENTS I CLARS
Els límits han de ser tants com siguin necessaris per garantir la integritat, la seguretat i el bon desenvolupament dels nens i nenes. Per això, quan no tinguis clar si has de posar un límit pregunta’t si el fet que no hi sigui pot posar el teu fill o filla en un risc o impedir-li un bon desenvolupament a la seva edat.
DE LA SEGURETAT A LA CALMA
Els límits conscients donen seguretat i calma. Seguretat perquè és un límit que has revisat i qüestionat per tant no hi ha dubte que és important i aquest fet t’ajudarà a estar tranquil/a a l’hora d’aplicar-lo.
ASSERTIVITAT I CONNEXIÓ
És important ser-hi present, que estiguem ancorats en l’ara i l’aquí, això ens facilitarà la connexió amb els nostres fills i alumnes, amb el que els passa i el que necessiten, així com amb nosaltres mateixos/es. També és important fer-ho de manera calmada i assertiva, revisant quina és la situació, què necessiten els nostres fills/alumnes, prenent decisions clares, sense estridències i comprenent que no cal que hi estigui d’acord. En canvi, marcar un límit mitjançant el crit o l’amenaça aconseguirem el resultat a curt termini, per la por, però a poc a poc els anirem allunyant de nosaltres perquè no se sentiran ni compresos, ni respectats ni tinguts en compte.
Per tant, com diu Míriam Tirado en el seu llibre Límits, quan posis un límit al teu fill/a no esperis que et doni les gràcies, ni la seva aprovació, ni tampoc que no el qüestioni o no el rebutgi, ni que sigui fàcil... NO ESPERIS RES.
Poses límits perquè ets la mare o el pare, perquè és la teva responsabilitat, perquè és una cosa que encara que el teu fill/a ara no sàpiga, els necessita. Els límits li donaran seguretat i estructura perquè és important que li quedi clar què “sí” i què “no” perquè un dia pugui ser perfectament autònom i ser qui ha vingut a ser. Per això poses límits, no perquè t’aplaudeixi ni perquè ho valori.
Comments