top of page
Search
  • Writer's pictureMíriam Araqué

Què és això de la filosofia STEAM?

Fa algun temps que es parla de les STEAM. Moltes persones quan escolten aquestes sigles, ja relacionen aquest concepte amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, l’art i les matemàtiques. També s’hi podrien afegir l’emprenedoria i les llengües, les nostres aliades en tots els processos de la vida.


Però, què vol dir tot això i com podem treballar-ho des de l’escola i des de casa?

Moltes vegades es pensa, erròniament, que fer STEAM vol dir només construir coses, la qual cosa significa haver de fer moltes activitats que no podem posar en pràctica en el nostre dia a dia, que tot està relacionat amb la tecnologia, que la “A” de les arts és pintar, decorar o dibuixar...



La idea, de l’escola, quan aposta per aquesta filosofia de treball, és poder mostrar al nostre alumnat el món que els envolta amb una altra mirada i que aquest no perdi les ganes de descobrir, aprendre i emocionar-se amb el que veu i fa, utilitzant el raonament i treballant l’esperit crític. Perquè tot això sigui possible, s’ha de treballar des d’una realitat propera, aprofitant poder donar resposta  als reptes que se’ls plantegen en el seu dia a dia, construint solucions creatives, des del pensament i la comunicació, de forma crítica, reflexiva i amb valors.


Si ens fixem en l’alumnat més petit, podem observar que és molt curiós i sempre es fa preguntes. Aprendre a fer-se bones preguntes és molt important per arribar a processos més complexos del raonament. A aquestes preguntes que ells es fan, se’ls ha de donar resposta, i com ho farem? Plantejant més preguntes per iniciar un procés de descoberta.

Per exemple, si un infant pregunta per què són verdes les fulles, com a adult, en lloc de donar-li la resposta directa, es podria preguntar per què creu ell o ella què és així, de manera que pogués plantejar les seves pròpies hipòtesis. Seguidament, es podria plantejar una recerca d’informació per comprovar la veracitat d’aquestes hipòtesis inicials, llegint un llibre, un conte, realitzant una recerca d’informació... això dependrà de l’etapa educativa. Un cop tinguem la informació, i alguns conceptes claus clars, es podria fer algun tipus d’experimentació per finalment, corroborar si les hipòtesis plantejades inicialment són correctes o no, generant un possible debat i/o treballant el pensament crític. D’aquesta pregunta en podrien sorgir moltes més, que pot guiar el propi adult, com per exemple: per què hi ha fulles amb diferents tonalitats?, per què algunes passen a marró a la tardor i altres no?, etc. Aquest exemple pot tenir el seu origen en l’observació dels arbres de la ciutat o en un passeig pel camp, bosc... Aquest procés, encara que inicialment sembli complex, amb la pràctica pot derivar en una rutina, on la conversa, la investigació i la justificació argumentada amb coneixements sempre hi siguin presents.



Una part de la filosofia STEAM és la que treballa l’enginyeria, el disseny i l’art. Quan un infant treballa amb elements amb els quals pot fer construccions, imaginant una estructura, una carretera... pot estar gaudint del joc, que ja està bé, o, en alguns moments, podem donar-li una intencionalitat a aquesta pràctica, proposant-li un repte. Per exemple, si una nen o nena, amb diferents peces intenta dissenyar una torre, podem proposar-li que aquesta hagi d’aguantar un objecte, fent-la el més alta possible. D’aquesta manera, a més de dinamitzar el propi joc, estem motivant que pensi una solució per resoldre el repte, i generant una reflexió final sobre si la torre ha estat l’adequada o no, com es podria millorar... també es pot aprofitar el treball de les emocions, tenint en compte si s’ha tingut èxit o no en la construcció. Tenint en compte les diferents etapes educatives, podem anar de la construcció amb peces, a un projecte de tecnologia a l’ESO. Si utilitzem materials reciclats o que podem trobar en la natura, també estem treballant, la cura de l’entorn, gaudint d’un moment en família per anar a buscar peces naturals...


Poder desglossar el treball de tasques complexes en altres més senzilles, prioritzant l’ordre en el que s’han de realitzar, ajuda a treballar el pensament computacional, que no sempre ha d’estar relacionat amb el treball amb un ordinador. Per exemple, podem treballar una recepta de cuina, gestionant els passos a fer, l’ordre en el que s’han de portar a terme, el temps que es tardarà a fer cada pas i un cop finalitzada la recepta, podem analitzar si es pot fer alguna millora en tota la seqüenciació per optimitzar el resultat d’aquesta. Això permet a l’alumnat una millora en l’ús d’abstraccions i reforçar habilitats intel·lectuals, com la organització del temps, el reconeixement de patrons... que poden ser transferides a qualsevol àmbit.

Necessitem alumnat amb perspectiva de futur, que sàpiga diferenciar el què és cert, del que no, que gaudeixi de la recerca i dels processos d’investigació, que no es conformi amb la primera solució que li dona una recerca a Google, que experimenti, que sàpiga generar i resoldre un debat, utilitzant el coneixement i la llengua d’una forma adequada, amb valors,  i que visquin amb il·lusió el procés d’aprenentatge.


Es tracta d’observar el món, gaudir d’ell, parar-se a reflexionar, fer-se preguntes per intentar resoldre-les, sobre el que ens envolta, ens preocupa o ens motiva. Mirem d’aportar el nostre granet de sorra, en la millora del nostre dia a dia, utilitzant propostes creatives.

Això és STEAM i això és el que proposem com a projecte a la nostra escola.


La Míriam Araque és la directora de l’escola. És professora de matemàtiques a secundària i lidera el grup impulsor STEAM del centre, que pretén introduir una mirada més crítica i reflexiva al procés d’aprenentatge dels infants.

113 views0 comments

Recent Posts

See All

Comments


bottom of page