Arrels que fan créixer

Quan arriba el desembre, l’escola canvia d’aire i reté un ritme especial. De sobte, hi ha una llum diferent als passadissos, una barreja d’emocions i records que reconeixem. És un temps en què els infants miren amb ulls nous allò que per a nosaltres ja és familiar: el pessebre, el Tió, les nadales que tornen any rere any... i és emocionant veure com cadascú hi posa el seu desig; la seva manera de viure-ho!

En aquest context, les celebracions de Nadal i altres tradicions catalanes adquireixen una dimensió educativa i emocional profunda, una oportunitat per fer créixer la comunitat educativa i perquè els nostres infants sentin que en formen part. A més a més, aquestes experiències ens ajuden a avançar amb la nostra missió educativa: formar persones amb consciència social i cultural.

La socialització cultural o altrament dit, la transmissió de costums, valors i simbologies és fonamental perquè els nens i nenes desenvolupin un sentit de pertinença i autoconfiança. Quan convidem els infants a participar en el muntatge de l’arbre de Nadal, en la cura del Tió, en cantar nadales o en compartir l’alegria d’un dinar familiar, els estem oferint seguretat, continuïtat i l’arrelament a unes tradicions que els donen identitat.

I és que els infants... tots! Sense excepció... necessiten sentir que pertanyen a un lloc, a una història. A vegades, aquest sentiment no neix de grans discursos, sinó dels gestos més senzills; una figura del pessebre que sempre es posa al mateix lloc, una nadala que els avis cantaven, l’estrella de Nadal col·locada en equip, i un Tió que, tot i ser un tronc, acaba despertant tendresa i rialles. Són coses petites, però carregades d’una força que no es veu, però que es nota.

Per això us animo a continuar vivint aquestes tradicions des de casa, sense presses i a la vostra manera. No es tracta de fer-ho “perfecte”, sinó de fer-ho “vostre”. Pot ser tan senzill com:

· Preparar l’arbre de Nadal i el pessebre amb elements naturals o materials manuals, i fer que els infants experimentin, barregin i imaginin.

· Visitar un pessebre vivent i deixar-los observar, preguntar i explicar què hi veuen.

· Cuidar el Tió com un personatge estimat, amb tot el que simbolitza.

· Compartir un àpat pausat, amb històries familiars que viatgen de generació en generació.

Aquests moments creen memòria. Memòria que els acompanyarà quan siguin grans i els donarà arrelament i un fil invisible que els unirà a la família, a l’escola, al seu passat.

Per un Nadal ple de pau, salut i records!

La Thais Carbonell és mestra d’Educació Primària amb menció en Necessitats Educatives Especials i Atenció a la Diversitat. Actualment, forma part de l’Equip Directiu com a cap d’estudis de Primària i és membre de l’equip TAC de la Fundació Educativa Teresa Guasch. A més del seu compromís amb l’acompanyament pedagògic de l'alumnat i el suport als mestres, la Thais és una apassionada de la cultura, la llengua i les tradicions catalanes. Creu profundament en el seu valor educatiu i en la capacitat que tenen per transmetre identitat, arrelament i memòries compartides.