Dels tres als setze anys. Tota una infància i adolescència entre les parets del col·legi El Carme. Ara, quan penso en aquells anys, el que em ve primer no són les aules ni els llibres, sinó les cares: la germana Esperança a la porteria, curant genolls i donant tranquil·litat; la germana Nieves i les seves classes de pràctiques; la Irene amb religió i la Magdalena el castellà; la germana Llúcia descobrint-nos les ciències de la natura; i la Isabel, que m'esperava cada migdia a

Després de més de trenta-dos anys dedicats a l’educació, he après que ser mestra va molt més enllà d’ensenyar continguts. Un bon docent ha de tenir estima pels seus alumnes, empatia per entendre’ls i sensibilitat per acompanyar-los en el seu camí, sempre estretament amb les famílies, perquè educar és una tasca compartida. Ser mestra és posar llavors cada dia: llavors de confiança, d’il·lusió, de valors i de respecte. Algunes germinen de seguida i d’altres necessiten temps, pe

Els éssers humans tenim una habilitat extraordinària que ens fa únics, i que ens dona la possibilitat de créixer i millorar al llarg de la nostra vida. Aquesta habilitat es diu metacognició, el poder pensar sobre el nostre propi pensament, i monitoritzar la consciència i regulació dels processos mentals. A més, tot i que sembli contradictori, no naixem amb aquesta habilitat madura, sinó que es va desenvolupant a mesura que creixem. Quina sort! Això ens dona la possibilitat d’

Hi ha qui diu que el català no serveix per a res. Que és una llengua petita, que no és necessària, que no aporta res pràctic. Però potser la pregunta no és per a què serveix una llengua. Potser la pregunta és: què perdem quan la deixem de parlar? Una llengua no és només una eina per comunicar-nos. És memòria. És paisatge. És la veu dels nostres avis explicant històries a la vora del foc, és el nom dels carrers, és la manera com la gent gran del barri saluda cada matí. El cata

Quan arriba el desembre, l’escola canvia d’aire i reté un ritme especial. De sobte, hi ha una llum diferent als passadissos, una barreja d’emocions i records que reconeixem. És un temps en què els infants miren amb ulls nous allò que per a nosaltres ja és familiar: el pessebre, el Tió, les nadales que tornen any rere any... i és emocionant veure com cadascú hi posa el seu desig; la seva manera de viure-ho! En aquest context, les celebracions de Nadal i altres tradicions catal

La paraula mort és un d’aquells mots que ens costa pronunciar, i encara ho és més parlar-ne quan algun infant ens en pregunta. És una situació que en moltes ocasions ens incomoda i ens deixa sense paraules. De vegades tenim tendència a pensar que no sabem com parlar-los-en per por d'equivocar-nos, com també pensem: “encara és massa petit/a per entendre-ho”. La mort forma part de la vida, però alhora és una vivència complexa i profunda, però això no vol dir que els infants n