Cal amagar la mort als infants?

La paraula mort és un d’aquells mots que ens costa pronunciar, i encara ho és més parlar-ne quan algun infant ens en pregunta. És una situació que en moltes ocasions ens incomoda i ens deixa sense paraules. De vegades tenim tendència a pensar que no sabem com parlar-los-en per por d'equivocar-nos, com també pensem: “encara és massa petit/a per entendre-ho”.

La mort forma part de la vida, però alhora és una vivència complexa i profunda, però això no vol dir que els infants no ho puguin entendre sinó que segons la seva etapa evolutiva, la seva edat, ho faran d’una forma diferent a com ho fem els adults.

Tanmateix, és important fer un petit incís, la societat en la qual vivim en moltes ocasions amaga la mort i la nega i en fem un tabú. Llavors ens podem trobar que l’infant no hagi elaborat el seu concepte en funció de la seva etapa evolutiva o desenvolupament.  Certament, fa anys que aquesta es vivia d’una altra manera molt diferent on no era un tabú, formava part de la quotidianitat: la mort entrava a les cases.

Els nens i nenes mostren curiositat respecte a la mort, la veuen a la televisió, als jocs que juguen, etc. Així doncs, aquest interès els pot portar a fer-nos preguntes que ens costi per contestar-los i tenim una tendència a sobreprotegir-los i sovint no en parlem perquè ens remouen les nostres pròpies pors i neguits. Davant d'aquesta evitació, el que estem fent és el contrari del que volíem fer: encara els desprotegim més, ja que la idea que ells es fan o poden arribar-se a fer-se pot resultar diferent de la realitat i això encara els pot generar més dubtes i més angoixa.

És en aquest punt on m’agradaria parlar-vos de l’Anna Maria Agustí i la Montse Esquerda que han impulsat a la nostra ciutat l’associació Grups d’Acompanyament al Dol a Lleida. En concret m’agradaria recomanar-vos el seu llibre “El nen i la Mort” de Pagès editors. És un llibre que ens dona recursos per poder acompanyar els infants i adolescents en la pèrdua d’una persona estimada. Al llibre hi ha un apartat molt important que tracta de “Com parlar de la mort als nens? Què ens pot ajudar i donar-nos eines per fer-ho”. En aquest ens parla dels “Aspectes clau per parlar de la mort en els nens i nenes”, us el cito de manera textual:

• Aprofitar els esdeveniments i exemples de la vida real, com també les preguntes espontànies.

• Esbrinar d’on i com apareix la pregunta, quins sentiments i pors hi ha darrere.

• Respectar el ritme de cada nen.

• Emprar un llenguatge clar i entenedor.

• Fer servir exemples i contes.

• Estar molt atents a les nostres pròpies emocions, sentiments i creences quan parlem de la mort.

Per anar tancant, i basant-me en el mateix llibre, també ens proposen “què no dir”:

• Evitar metàfores falses: la mort és com dormir, com un llarg viatge...

• Evitar conceptes molt filosòfics o espirituals: qüestions més relacionades amb preocupacions més biològiques i concretes com “tindrà fred?, els morts respiren?” Cal esbrinar ben bé què ens pregunta abans de respondre.

• Evitar mentides: una mentida que en un moment donat pot resoldre una situació que no sabem que contestar, a la llarga pot perjudicar.

• Quan no tenim una resposta millor dir-ho “ara en aquest moment no sé com explicar-ho, en parlem més tard”.

Finalment, m’agradaria deixar-vos una cita del llibre que us he esmentat, ja que crec que ens pot portar a una bona reflexió sobre com parlar de la mort als nens: “(...) potser abans d’ajudar-lo a treballar el seu concepte de mort, ens hem de plantejar com a adults com el tenim elaborat i integrat en la nostra vida, quina és la representació mental que en tenim, quina és la resposta emocional que ens provoca i en quina cosmovisió l’hem situat. De fet, potser la raó per la qual ens costa tant parlar de la mort als infants és que implica primer mirar cap a dins, examinar els nostres propis sentiments, pors, incerteses i creences. La mort és la incertesa més gran de la nostra vida i vivim molt mal qualsevol incertesa: gran part de la nostra energia la gastem a construir certeses.”

Des de l’escola, des de fa temps i mitjançant el programa Audire, vetllem perquè la mort sigui un tema més de conversa i per integrar-la en la vida, justament per aprendre a valorar-la i agrair-la.

Sempre que necessiteu ajuda en aquest tema, ens hi podeu trobar!

La Berta Beà és mestra de primària i especialista en Acompanyament al Dol per la Universitat de Lleida. A l’escola, lidera el projecte Audire, que pretén incloure la mort en la pedagogia de la vida. Està convençuda que un bon acompanyament ajuda a transitar la mort dels qui més estimem.