L'escola del meu cor

Després de més de trenta-dos anys dedicats a l’educació, he après que ser mestra va molt més enllà d’ensenyar continguts. Un bon docent ha de tenir estima pels seus alumnes, empatia per entendre’ls i sensibilitat per acompanyar-los en el seu camí, sempre estretament amb les famílies, perquè educar és una tasca compartida.

Ser mestra és posar llavors cada dia: llavors de confiança, d’il·lusió, de valors i de respecte. Algunes germinen de seguida i d’altres necessiten temps, però totes deixen empremta.

Quan un infant se sent estimat i valorat, aprèn millor, creix amb més seguretat i és capaç de superar dificultats. Per això, crec fermament que cal prioritzar la felicitat de l’alumne. Un infant feliç gaudeix de l’aprenentatge, s’atreveix a provar, a equivocar-se i a continuar avançant.

L’educació ha canviat molt al llarg dels anys, i també han canviat les necessitats dels nostres alumnes. Avui, més que mai, l’escola ha d’oferir un entorn acollidor i proper, on cada infant se senti escoltat, respectat i important. Les aules no només han de ser espais d’aprenentatge, sinó també espais on créixer i sentir-se part d’un col·lectiu que acull.

Els mestres també ens anem construint al llarg del camí. Cada alumne i cada vivència dins l’aula ens transforma i ens ajuda a créixer tant professionalment com personalment. És una oportunitat de ser feliç al costat dels infants, perquè en educació no només aprenen els alumnes; nosaltres també aprenem constantment amb ells. Ens ensenyen a mirar el món amb uns altres ulls i a valorar les petites coses. Una mestra que gaudeix amb el que fa acaba contagiant aquesta il·lusió als seus alumnes. Quan els infants perceben passió, estima i autenticitat, l’aprenentatge esdevé molt més significatiu. 

Ser mestra et permet omplir els calaixos de la memòria de moments plàcids, divertits i entranyables. La seva espontaneïtat, la seva tendresa i la seva manera de veure el món acaben sent, moltes vegades, la nostra millor medicina.

Potser, al capdavall, ser una bona mestra és caminar cada dia amb les butxaques plenes d’empatia, d’il·lusió, d’emoció i de pedagogia, disposada sempre a estimar, acompanyar i continuar aprenent al costat dels infants.

Durant tots aquests anys, l’escola m’ha regalat molt més que una professió. Al llarg de tots aquests anys he après a escoltar amb el cor, a tenir més paciència, a valorar les petites victòries del dia a dia i a mirar el món amb una sensibilitat diferent. He compartit rialles, plors, emocions, reptes i moments inoblidables que han omplert la meva vida de sentit. Per això puc dir que EL CARME no només ha estat el lloc on he treballat, sinó també l’espai on he crescut, on he après a ser millor persona, on he construït grans amistats i on he estat immensament feliç.

La Iolanda Zapater és mestra i ha format part durant molts anys de diversos equips de coordinació i lideratge estratègic de l’escola. Ha ajudat a dissenyar molts projectes de centre i ha apostat sempre per la millora personal i professional. Ara s’allunya de les aules, però seguirà col·laborant amb l’escola de la seva vida, El Carme.