La curiositat: el motor que encén la màgia d’aprendre

“Com és que els avions poden volar?” “Per què el cel és blau?” “Com saben els ocells on han d’anar?”

Aquestes preguntes són finestres obertes. Són espurnes que encenen la ment. Són, sobretot, curiositat. I la curiositat és la porta d’entrada al veritable aprenentatge.

Més que saber: voler saber

Quan un infant pregunta, està mostrant interès, però també valentia. Té la gosadia de mirar el món i dir: “Vull entendre’t”.

Aquesta inquietud natural és una de les capacitats més poderoses que tenim com a éssers humans, i a l’escola no només la valorem, sinó que la convertim en guia.

A l’escola: sembrar preguntes, collir descobertes

L’aprenentatge a la nostra escola no és una llista de respostes a memoritzar. És un camí que comença amb un “i si...?” o amb un “com és que...?”

Treballem amb metodologies actives on els infants són protagonistes del seu aprenentatge. Quan una pregunta apareix, ja sigui al pati, en una conversa, en un conte, etc. no la deixem escapar. La convertim en projecte, en experiment, en conversa.

Alguns exemples reals del nostre dia a dia:

· Si un nen vol saber “Com és que els avions poden volar?” primer ens preguntem sobre la gravetat i fem proves amb diferents objectes. Després ens centrem amb les forces i amb els elements d’un avió, finalment intentem crear-ne un.

· Quan una nena ens pregunta “Per què el cel és blau?”, per exemple, sortim al pati a observar i a deixar volar la imaginació, després treballem la llum amb experiments (llum blanca, ultraviolada, infraroja, etc.) i activitats d’aula sobre les capes de la Terra.

· Davant una pregunta sobre “Com saben els ocells on han d’anar?” sortim al pati i ens intentem orientar nosaltres com els ocells i ho fem amb els sons i les olors, després analitzem altres formes i fem cerca d’aquestes.

A casa: petites accions amb gran impacte

Les famílies sou les primeres exploradores del món amb els vostres fills i filles. No calen grans recursos ni activitats espectaculars per alimentar la curiositat. Cal temps, mirada, escolta.

Algunes propostes senzilles:

· Observar el que us envolta com si fos la primera vegada: una fulla, una formiga, una olor.

· Fer preguntes en veu alta, sense esperar respostes immediates: “Per què es fan servir semàfors?” “Com es fa el pa?”

· Visitar museus, mercats o boscos com si fossin territoris per descobrir.

· Deixar espais d’avorriment perquè neixin preguntes.

· I sobretot, mostrar interès per les seves inquietuds, encara que no sapiguem la resposta.

Quan investiguem junts, estem dient: “La teva curiositat és important. El teu món interior val la pena.”

Per què cal cuidar aquesta flama?

Perquè la curiositat és el principi de tot. És el que ens fa avançar, transformar-nos, crear. Un infant que se sent lliure per preguntar, que se sent escoltat i acompanyat, serà un adult que no tindrà por de buscar, d’equivocar-se, de créixer.

I això, al cap i a la fi, és el que volem: ajudar-los a mantenir viva la meravella de descobrir.

“L’aprenentatge no és una carrera de velocitat, sinó una aventura plena de preguntes.”

L’Anna Bell-lloch és la responsable del departament STEAM a Primària. Graduada en Educació Infantil i Primària amb menció en llengua anglesa, i amb un màster en Tecnologia Educativa i Competències Digitals, és una docent entusiasta que aposta per una educació innovadora, creativa i centrada en el desenvolupament integral de l’alumnat mitjançant metodologies actives i l’ús significatiu de la tecnologia.